martes, 11 de junio de 2013

Què en diu l’autora...

Què en diu l’autora...

Quan la vida ja t'ha produït tantes ferides que creus haver-te endurit  tant com per poder afrontar en solitud el que et pugui esdevenir d'ara endavant, descobreixes, d'alguna forma, que no és cert, que sempre hi ha algú més i que en contra del que creus no estàs sola. 

A “no estás sola” podem descobrir com en el nostre entorn més proper hi ha persones silencioses, discretes, generoses, que cuiden de nosaltres sense que puguem percebre-ho. 

En aquesta història hi ha protagonistes principals que intervenen en un període important de la vida de Melana, però, entre línies, podem trobar un nombre major de persones que, sense haver estat amb prou feines anomenades, han estat una base sòlida sobre la qual Melana ha pogut refer la seva vida. 

Serien personatges com Roseta, o els venedors del mercat, o el quiosquer que cada dia li facilita la premsa, o el llibreter que li reserva exemplars interessants que sap que ella apreciarà, o els seus alumnes de l'institut. Melana sabrà al final de la seva vida que no està sola ni ho ha estat mai.

No hay comentarios:

Publicar un comentario