Entrevista a Marta Novellas, autora de la novel·la "No Estàs Sola"

Marta Novella, autora de la novel·la "No Estàs Sola"

“No estás sola” és la teva primera novel·la. Què et va impulsar a llançar-te a un projecte tan laboriós i ambiciós com escriure una novel·la?
A mi m’agrada escoltar o llegir històries de vivències personals, però m’agrada igualment inventar les meves pròpies històries a partir de l’observació d’una persona, coneguda o no. Així que un dia, de sobte, em vaig plantejar el repte d’omplir la pàgina en blanc de l’ordinador, amb una història inventada per mi.
Vaig visualitzar la Sara, el seu estat d’ànim, les seves reflexions, les seves reaccions, i les vaig començar a descriure sobre aquella pàgina en blanc, fins que, a la platja, va aparèixer la Melana, i allà va començar la història de debò i ja no vaig poder parar fins acabar la novel·la.

Si haguessis de dir en poques paraules què trobarà el lector a la teva novel·la què diries? 
Diria que trobarà diversitat de personatges, en situacions molt comunes en la nostra vida quotidiana i on potser es pot veure reflectit i trobar respostes diferents per a situacions similars.

El títol “No estás sola” és tot un posicionament davant la vida. No estem sols?
Aquí enllaço amb la pregunta anterior, doncs el missatge està en el títol. No, no estem  sols. Però això té una lectura amb dues vessants. “No estás sola” vol explicar  que tenim gent al nostre costat que ens fa suport i ens ajuda a tirar endavant, però alhora vol també remarcar que el fet de no estar sol t’obliga, per dir-ho d’alguna manera, a tenir en compte als altres quan prenem les nostres pròpies decisions, ja que no són intranscendents. A la novel·la té molta importància la psicologia, els estats anímics. Quan la llegeixes, els personatges els vas construint des d’aquests estats.

Creus que la teva mirada sobre les persones i els personatges ens porta a l’optimisme o al pessimisme? 
La vaig iniciar descrivint l’estat anímic de la Sara que no era pas gaire optimista, però crec que, malgrat el patiment que es transmet en el relat de la història, s’incorpora alhora una trajectòria de creixement personal de cada un dels personatges,  precisament perquè no estan sols, i això ens porta a l’optimisme

La presència del mar a la novel·la és constant. Explica’ns-ho. 
Jo sóc mediterrània, i necessito el sol i el mar per viure. Les dues protagonistes de la novel·la també mostren aquesta necessitat, potser per mimetisme amb l’autora. El cert és que ja en el primer capítol la Sara busca el mar per a llençar-hi la mirada i avocar les seves llàgrimes. Però hi ha molt més. Allà, davant el mar, la Sara reflexiona sobre els canvis que aquest element sempre mostra i s’identifica amb ell, amb els seus dies de calma i els seus dies de bravura, i és capaç de relacionar tots aquells canvis amb els agents externs que els condicionen.

DÓNA SUPORT A LA PUBLICACIÓ DE LA NOVEL·LA "NO ESTÀS SOLA"

Les dues principals protagonistes són dones, és perquè et veus més capaç de parlar d’elles? És perquè et donen més joc? 
Jo volia explicar com una amistat forta i real entre dues persones desconegudes s’anava teixint al ritme dels esdeveniments. I són dones, no perquè em donen més joc, sinó perquè volia demostrar quelcom que en aquesta societat nostra ha estat sempre massa qüestionat. Massa sovint se’ns ha negat aquesta possibilitat, mostrant-nos com a rivals que competim entre nosaltres.

La llengua de la novel·la és el castellà, però tu parles perfectament el català. Que et porta a triar aquesta llengua? 
És la meva llengua materna, amb la que vaig assolir tots els conceptes, tots els valors i per això, en una primera novel·la, vaig pensar que seria la llengua amb que millor m’expressaria, sobretot a l’hora de transmetre sentiments. Tot i que el català és una llengua que conec perfectament i que estimo i amb la que em comunico amb els meus fills, els essers que més estimo.

A la novel·la, qualsevol que et conegui hi trobarà coses que li recordaran la teva vida, quin grau d’autobiografia hi ha? 
He posat en la vida de tots els protagonistes una part de mi, dels meus pensaments, de les meves vivències, per tant, podríem dir que hi ha un cert grau d’autobiografia repartida, a més d’altres moltes vivències i característiques que he tret d’altres persones conegudes i properes a mi. També hi ha però, bona part de ficció que ha estat aportada per la meva imaginació.

Per últim, sabem que estàs escrivint una nova novel·la , ens en pots avançar alguna cosa? 
Es tracta de la història d’una dona que, per un fet d’atzar,  desenvolupa la seva vida amb una falsa identitat, però que no es veu a ella mateixa com a una impostora, sinó que sent que aquella es la seva veritable identitat, la seva veritable vida. Tindrà per això problemes que haurà de resoldre i no li serà fàcil.
Alhora es desenvolupa una altra historia, amb altres protagonistes i, ambdues històries es trobaran en un punt del camí .